c a r e n e s

Puigmal per la Cometa de Fontalba

2007-11-04T12:25:00.001-08:00

Les primeres neus de la temporada, a la tardor, són un reclam per els amants de la muntanya, els bloggers i els fotògrafs de la reflexió (o reflexions d'un fotògraf acompanyat per una gallega -Rosa- que es presenta a conèixer el Pirineu i no porta un pop ni un cachelo a l'anfitrió -Ferran Jordà-).

Ben entrat el mes d'octubre, ascendim per la pista de Fontalba, empolsegada pels lagartos que treballen a les obres de construcció del nou túnel del cremallera de Vall de Núria. Per no repetir l'itinerari clàssic de l'ascensió al Puigmal des de Fontalba per la carena, agafem el camí de Núria per deixar-lo havent passat la Font que dóna nom a la Jaça de Fontalba i seguir recte amunt per la vall estreta i solitària de la Cometa de Fontalba. En sobrepassar les primeres rampes tot seguint el Torrent del Puigmal, arribem als estanyets dels Quatre Corns, just a sota de la Serra del Borrut.
Quedem embadalits per la bellesa dels llacs gelats i la vista del Balandrau, punt culminant de la Serra de la Canya. La tranquil·litat dels Quatre Corns i la llum del migdia ens permeten treure unes imatges màgiques. En algunes, la reflexió de la imatge té el mateix color i nitidesa que la pròpia imatge real .

Fotografies preses per Rosa Rosae i Pau Muñoz:

.

Puigmal, 2913m

2007-07-13T17:45:00.002-07:00

El Puigmal és el cim més alt del Ripollès. Amb els seus 2913m representa un dels grans cims del Pirienu Oriental. És vèrtex geodèsic i frontera natural entre Espanya (Ripollès) i França (Cerdanya). Des del cim, hom té esplèndides panoràmiques de les crestes que tanquen el cim de Núria (N), La Cerdanya (N-O), el Puig de Balandrau i la Serra de la Canya (E) i la Vall de Ribes i Ripoll (S). Els itineraris principals parteixen d'Osseja i l'estació hivernal D'Err Puigmal per la vessant O, Núria per la Vessant N i Fontalba per la Vessant E.

Excursió vespertina, juliol de 2007:

Deixant el cotxe a Fontalba, m'enfilo per la carena sota una espessa boira que atraparé més amunt. Fa calor i em permeto el luxe de pujar sense samarreta. A mig camí em sorprenen dos pollins que se m'acosten tant que demanen que els acariciï el cap. Quina cosa! i no tenen por aquestes bèsties...
Per damunt dels 2700 he vençut els núbols i els últims raigs de sol m'escalfen el pit mentre remunto la gran pendent final. L'espectacle del cel, la boira més avall que jo i la Cerdanya descoberta fan que valgui la pena l'escapada després del la feina.
Al cim, es dóna un fenòmen molt poc probable. Molecularitat 4! d'excursionistes solitaris que arribem alhora per vessants diferents. Unes fotos per compartir i baixem plegats amb en Jordi Dènia, a qui acabo de conèixer.
La boira queda aglutinada en una banda de la carena, mentres que l'altra, encara neta i il·luminada, projecta les ombres cap a la zona enboirada. Quina cosa més espectacular, la dispersió de la llum en contacte amb l'aigua condensada crea un arc de Sant Martí circular amb l'ombra de l'observador al centre.

Imatges:

.

Posets (Punta de Llardana), 3375m

2007-06-17T16:40:00.000-07:00

Situada al Parc Natural de Posets - Maladeta, és la segona muntanya més alta del Pirineu.

Ascensió 15 de juny de 2007:

En Companyia de la Patri i en Sergi pernoctem al Refugi Ángel Orús, 2095m, des d'on hem accedit remuntant les Marrades de les Riberetes des del Pont d'Espiantosa, 1505m, al fons de la Vall d'Eriste.

La pujada al refugi es fa en 1.5h per un camí primer tortuós i ombrívol que s'obre més tard per deixar veure les espectaculars cascades dels Ibons i de Forao de Llardana. El refugi está molt ben equipat i cal reservar amb atelació.

El camí, perfectament senyalitzat, travessa la Pleta de Sallent fins al Canal Pena. En dues hores arribem a la llengua de neu que baixa de la Canal Fonda, a les Gorgues de Llardaneta, 2500m. A partir d'aquí ens posem els crampons, mengem una mica i amunt!!

El camí transcorre entre parets altes, és un corredor tancat i pendent. La boira intermitent fa desaparèixer el paisatge una i altra vegada. En arribar al coll del final de la canal, passem entre El Diente de Llardana, 3080m i l'inici de la Cresta de las Espadas. En aquest punt hem de remuntar una forta pendent de 10 ó 15 metres per enfilar-nos a la cresta, que no deixarem fins al cim del Posets. Poc més amunt deixem el Trau i la Daina lligats a unes pedres perquè ja comencen a tenir les potes adolorides per la neu. A la part més alta, la roca es torna a deixar veure i optem per treure'ns els crampons. L'última part de la cresta és molt aèria i fa impressió. Fem el cim a les 4h d'ascensió, aleshores la boira ens amaga tota la serra de Las Espadas i no tornem a tenir visibilitat fins ben avall. La baixada és ràpida i senzilla des del coll fins al refugi.

Material: Crampons i piolet (primavera).

Imatges:

Per obtenir una imatge com la de portada d'aquesta excursió cal sortir de matinada en direcció a la Vall del Forcau, O. Per sobre els 2900m, a la falda de la Tuca la Llantia, el cim del Posets i la serra de Las Espadas es deixen veure entre els cims de La Forqueta i les Crestas de Forcau en direcció N.

Étang Bleu, 2395m

2007-06-03T15:32:00.000-07:00

L'estany blau és fàcilment accessible des d'El Serrat (Ordino).
Una carretera asfaltada deixa al punt de partida de vàries excursions per la Vall de Rialb. A mitja hora de camí en direcció N trobem el Refugi de Rialb (4 places). Seguint el riu, remuntem la Vall fins a una cabana de pastors des d'on el camí s'enfila a la dreta del torrent fins al Coll de L'Estany Blau, 2400m. En direcció E, es baixa fàcilment a l'estany enmig d'un espectular paisatge d'alta muntanya.

Excursió 2 de juny de 2007:

En companyia de la Silvia Olaria disfrutem dun matí fresc de primavera. Aconseguim llevar-nos d'hora per agaudir de la muntanya. Sense roba especialment indicada per al fred, ens atrevim a pujar a l'Estany malgrat l'avís d'altres excursionistes del fort vent que fa i del fred que podrem passar. Aprop del coll, el vent bufava amb força i de component N i ens ha fet passar fred només uns 15'. Un cop hem sobrepassat el coll ja no bufava tan fort. A més, l'estany queda ben arraserat envoltat de muntanyes i fins i tot hem pres el sol després de dinar entremig de les congestes.

Desnivell: 600m
Temps: ascensió 2h 30'
Excursió fàcil i molt recomanable pel paisatge.

Imatges:

.

Puig de Pastuira - 2689m

2007-05-27T05:15:00.000-07:00

La Serra del Catllar, orientada en la direcció S-N, separa la Coma del Freser (O) de la Coma de l'Orri (E) i forma una carena que uneix el Puig de Fontlletera (o Pic de la Coma), 2573m amb els pics de Gra de Fajol (de Dalt, 2608m i de Baix o Creu d'en Barniquel, 2563m) passant pel Puig de Pastuira, 2689m i els cims de la Coma de l'Orri.

Excursió 30 d'abril de 2007:

En companyia del Sergi, la Patrícia, l'Aram, la Glòria i, no cal dir-ho, del Trau i la Daina, ens aproximem a la serra del Catllar per la pista forestal de Tregurà. Deixem el cotxe a la Cabana de Fontlletera, 2100m i pugem pel torrent del Clot de la Congesta fins el Coll dels Tres Pics, 2400m. En direcció E i fortament inclinada remuntem per la neu la vessant O del Puig de Fontlletera, 2573m.
Seguim la carena en direcció N per la collada del Catllar i arribem al Puig de Pastuira, el cim més alt de la Serra, 2689m, des d'on contemplem el maravallós paisatge de l'alt Ripollès.

Molt recomanable a qualsevol època de l'any. Fàcil i curta.

Imatges:

.

Puig de Balandrau - 2579m

2007-05-17T11:57:00.000-07:00

Situació:
El Puig de Balandrau és el vèrtex culminant de la Serra de la Canya i límit Oriental del municipi de Queralbs. Tanca la Coma del Freser i premia als excursionistes amb una espèndida panoràmica de la Serra de la Vaca (N), del Puigmal (O) i del Taga (S). A l'estiu, és fàcilment accessible per la pista de Tregurà - que uneix Ribesaltes (Vall de Ribes) amb Tregurà de Dalt (Vall de Camprodon) -, des del poble de Serrat - remuntant la Baga de la Canya -, o des de Coma de Vaca - pel Coll dels Tres Pics. A l'hivern, l'accés per la pista sovint queda truncat sota la Serra de la Canya per l'acumulació de neu. Per Coma de Vaca, s'han de vèncer fortes pendents i gruixos importants de neu. Des de Serrat, creuant el bosc de la Devesa Closa, pot ser el millor itinerari.

* * *

Ascensió 7 d'abril de 2007:

Des del Pla de la Guilla (1900m), aprop de la Font dels Abeuradors, creuem el bosc enfilant el Puig de Cerverís (2702m). La neu abundant cobreix les branques dels pins i ens permet passar-hi per sobre amb les raquetes. La neu és dura i no ens enfonsem gens. En sortir del bosc, els últims arbrets arrebossats deixen un espai obert magníficament espaiós. El Sol pica de valent mentres anem guanyant alçada.

Al cim del Cerverís, el vent se'ns endu el silenci i veiem pujar els núbols que van cobrint el cel sobre la Vall de Ribes. Al darrera, el Taga mostra tota la seva vessant nord parcialment nevada. Al nord, veiem la Serra de la Canya en tota la seva longitud. Al fons, la boira cobreix el cim del Balandrau i presàgia un canvi important.

Arribo al cim just a temps per no veure res de res. En baixar, de seguida torna a obrir-se un cel impregnat d'un gris tempestuós, mig neva i fa vent a la Serra de la Canya.

El flanqueig del Cerverís per la vessant O ens permet prendre unes imatges espectaculars, en arribar al bosc, el Sol torna a brillar, la neu s'ha estovat i ens enfonsem patosament. Seguim les traces dins del bosc per endevinar la situació exacta de l'auto d'en Ferran. A en Jordi i la Susanna els ha agradat molt l'experiència d'anar amb raquetes i en David, que ha hagut d'abandonar per problemes tècnics, ens rep a baix de tot amb un cafè calent.

imatges:

Vignemale - 3298m

2007-05-16T16:39:00.000-07:00

Abstract:
Vignemale is the highest mountain of The French Pyriness and the fourth of the entire chain. It is famous for its beauty and alpine appearance. Peak Longue over the Ossue Glacier is the top of the massif at the end of the Gavarnie Cirque.

* * *

Ascensió - 12 d'octubre de 2006:

En companyia d'en Sergi Verdaquer i els seus incondicionals gossos Trau i Daina, enfilem el camí de matinada aprop de la presa de Barrage, on hem plantat la tenda.
El massís de Vignemale es mostra magestuós en la penombra a quarts de set del matí. Les crestes despunten sobre la glacera i els pics més alts són il·luminats de seguida. El dia és clar i no fa fred.
A les nou del matí passem per les coves de Russell i a les deu entrem al Glaciar d'Ossue. El gel, d'un blau perenne, té un gruix considerable al final de la llengua. Remuntem la forta pendent plena d'esquerdes espantoses fins el circ espectacular delimitat pel Clot de la Hount, Le Pique Longue i el Pétit Vignemale.

Maladeta Oriental - 3308m

2007-05-15T15:57:00.000-07:00

Abstract:
Placed on the Posets-Maladeta Natural Park (Huesca, Spain), The Eastern Maladeta is the highest peak of the Maladeta Massif after the Aneto (3404m).

The hike through its North face starts in La Besurta Camp Site at 1900m where we found snow in early May. It is largely suggested to use skis in winter and alpine equipment to overpass the 3200m near the peak. It is easy to reach the glacier by crossing La Renclusa trekers hut placement (2100m, 45') and following the classic itinerary up to the Lower Portillón (2761m, 2h). Prior to reach the Upper Portillón, the way turns to the right (W) (2900m, 3h) and drives you to the Glacier of Maladeta, 4h. After the steady plateau, a hard slope over 40º takes you to the high of 3200m, 5h, from where the peak is at 10' towards E direction.
Downhill of 1h ski is done backwards through the same itinerary.

* * *

Intent - 5 de maig de 2007:

En companyia d'en Sergi Verdaguer i n'Hug Cirici, comencem l'ascensió de matinada. Aviat ens calcem els esquís (En Sergi, amb raquetes, se'n penedirà més tard) i pugem a bon ritme fins al Portillón Inferior. Més amunt, la neu és abundant i massa tova per avançar còmodament. Els esquís es fan imprescindibles per avançar en aquest terreny. El dia acompanya i l'espectacle és meravellós. Per damunt del Portillón Superior les ombres llargues dels cims dibuixen siluetes en moviment sobre la neu que ens enlluerna amb els primers raigs de sol. En Sergi pateix l'elecció de les raquetes de neu i fa sobreesforços per anar guanyant metres a aquests Montes Malditos. N'Hug, amb unes botes de lloguer un pèl grans, comença a tenir els peus encetats. En sobrepassar els 3000m, en l'últim tram del glaciar, una boira espessa ens atrapa i deixa veure'ns de manera intermitent. Em distancio dels meus companys fins arribar al límit superior del glaciar i quan sóc a tocar del Collado de la Rimaya, la boira ens engulleix i ells s'aturen. Jo segueixo fins a 3200m on la pendent creix de manera espectacular fins a més de 40º i aleshores els esquís em fan més nosa que servei. La neu s'esllevissa a cada passa, la volta maria es complica i no veig ni sento res. Els meus companys s'han quedat junts, esperant a uns 200m de mi. Decideixo tornar enrere. Els crido però no em senten, em xiulen i no els veig. Desfaig el camí seguint les meves traces, em desequilibro fàcilment i perdo les referències del moviment. Penosament baixo fins que topo amb ells i esperem que la boira pugi per sobre nostre.
Amb la primera clariana fugissera comencem a baixar i ens esperem arraserats fins que la boira s'esvaeix lleugerament. En millors condicions comencem la baixada esquiant per una neu pols humida tot i esperant de tant en tant a en Sergi, que s'enfonsa a cada passa fins a la cintura.

Material:

Frontal, corda, arnés, piolet i crampons. A l'hivern són gairebé impresicindibles els esquís. Les raquetes poden ser del tot insuficients si hi ha neu tova.

Nota:

A l'hivern es pot arribar en cotxe fins a Plan d'Están. A l'estiu haureu de deixar el cotxe a l'aparcament del Parc Natural i agafar un autobús públic que us deixarà a La Besurta.

Imatges: