El Puigmal és el cim més alt del Ripollès. Amb els seus 2913m representa un dels grans cims del Pirienu Oriental. És vèrtex geodèsic i frontera natural entre Espanya (Ripollès) i França (Cerdanya). Des del cim, hom té esplèndides panoràmiques de les crestes que tanquen el cim de Núria (N), La Cerdanya (N-O), el Puig de Balandrau i la Serra de la Canya (E) i la Vall de Ribes i Ripoll (S). Els itineraris principals parteixen d'Osseja i l'estació hivernal D'Err Puigmal per la vessant O, Núria per la Vessant N i Fontalba per la Vessant E.
Excursió vespertina, juliol de 2007:
Deixant el cotxe a Fontalba, m'enfilo per la carena sota una espessa boira que atraparé més amunt. Fa calor i em permeto el luxe de pujar sense samarreta. A mig camí em sorprenen dos pollins que se m'acosten tant que demanen que els acariciï el cap. Quina cosa! i no tenen por aquestes bèsties...
Per damunt dels 2700 he vençut els núbols i els últims raigs de sol m'escalfen el pit mentre remunto la gran pendent final. L'espectacle del cel, la boira més avall que jo i la Cerdanya descoberta fan que valgui la pena l'escapada després del la feina.
Al cim, es dóna un fenòmen molt poc probable. Molecularitat 4! d'excursionistes solitaris que arribem alhora per vessants diferents. Unes fotos per compartir i baixem plegats amb en Jordi Dènia, a qui acabo de conèixer.
La boira queda aglutinada en una banda de la carena, mentres que l'altra, encara neta i il·luminada, projecta les ombres cap a la zona enboirada. Quina cosa més espectacular, la dispersió de la llum en contacte amb l'aigua condensada crea un arc de Sant Martí circular amb l'ombra de l'observador al centre.
Imatges:
.
