Puig de Pastuira - 2689m

La Serra del Catllar, orientada en la direcció S-N, separa la Coma del Freser (O) de la Coma de l'Orri (E) i forma una carena que uneix el Puig de Fontlletera (o Pic de la Coma), 2573m amb els pics de Gra de Fajol (de Dalt, 2608m i de Baix o Creu d'en Barniquel, 2563m) passant pel Puig de Pastuira, 2689m i els cims de la Coma de l'Orri.

Excursió 30 d'abril de 2007:

En companyia del Sergi, la Patrícia, l'Aram, la Glòria i, no cal dir-ho, del Trau i la Daina, ens aproximem a la serra del Catllar per la pista forestal de Tregurà. Deixem el cotxe a la Cabana de Fontlletera, 2100m i pugem pel torrent del Clot de la Congesta fins el Coll dels Tres Pics, 2400m. En direcció E i fortament inclinada remuntem per la neu la vessant O del Puig de Fontlletera, 2573m.
Seguim la carena en direcció N per la collada del Catllar i arribem al Puig de Pastuira, el cim més alt de la Serra, 2689m, des d'on contemplem el maravallós paisatge de l'alt Ripollès.

Molt recomanable a qualsevol època de l'any. Fàcil i curta.



Imatges:













.

Puig de Balandrau - 2579m

Situació:
El Puig de Balandrau és el vèrtex culminant de la Serra de la Canya i límit Oriental del municipi de Queralbs. Tanca la Coma del Freser i premia als excursionistes amb una espèndida panoràmica de la Serra de la Vaca (N), del Puigmal (O) i del Taga (S). A l'estiu, és fàcilment accessible per la pista de Tregurà - que uneix Ribesaltes (Vall de Ribes) amb Tregurà de Dalt (Vall de Camprodon) -, des del poble de Serrat - remuntant la Baga de la Canya -, o des de Coma de Vaca - pel Coll dels Tres Pics. A l'hivern, l'accés per la pista sovint queda truncat sota la Serra de la Canya per l'acumulació de neu. Per Coma de Vaca, s'han de vèncer fortes pendents i gruixos importants de neu. Des de Serrat, creuant el bosc de la Devesa Closa, pot ser el millor itinerari.

* * *

Ascensió 7 d'abril de 2007:

Des del Pla de la Guilla (1900m), aprop de la Font dels Abeuradors, creuem el bosc enfilant el Puig de Cerverís (2702m). La neu abundant cobreix les branques dels pins i ens permet passar-hi per sobre amb les raquetes. La neu és dura i no ens enfonsem gens. En sortir del bosc, els últims arbrets arrebossats deixen un espai obert magníficament espaiós. El Sol pica de valent mentres anem guanyant alçada.

Al cim del Cerverís, el vent se'ns endu el silenci i veiem pujar els núbols que van cobrint el cel sobre la Vall de Ribes. Al darrera, el Taga mostra tota la seva vessant nord parcialment nevada. Al nord, veiem la Serra de la Canya en tota la seva longitud. Al fons, la boira cobreix el cim del Balandrau i presàgia un canvi important.

Arribo al cim just a temps per no veure res de res. En baixar, de seguida torna a obrir-se un cel impregnat d'un gris tempestuós, mig neva i fa vent a la Serra de la Canya.

El flanqueig del Cerverís per la vessant O ens permet prendre unes imatges espectaculars, en arribar al bosc, el Sol torna a brillar, la neu s'ha estovat i ens enfonsem patosament. Seguim les traces dins del bosc per endevinar la situació exacta de l'auto d'en Ferran. A en Jordi i la Susanna els ha agradat molt l'experiència d'anar amb raquetes i en David, que ha hagut d'abandonar per problemes tècnics, ens rep a baix de tot amb un cafè calent.


imatges:

.

Vignemale - 3298m

Abstract:
Vignemale is the highest mountain of The French Pyriness and the fourth of the entire chain. It is famous for its beauty and alpine appearance. Peak Longue over the Ossue Glacier is the top of the massif at the end of the Gavarnie Cirque.

* * *

Ascensió - 12 d'octubre de 2006:

En companyia d'en Sergi Verdaquer i els seus incondicionals gossos Trau i Daina, enfilem el camí de matinada aprop de la presa de Barrage, on hem plantat la tenda.
El massís de Vignemale es mostra magestuós en la penombra a quarts de set del matí. Les crestes despunten sobre la glacera i els pics més alts són il·luminats de seguida. El dia és clar i no fa fred.
A les nou del matí passem per les coves de Russell i a les deu entrem al Glaciar d'Ossue. El gel, d'un blau perenne, té un gruix considerable al final de la llengua. Remuntem la forta pendent plena d'esquerdes espantoses fins el circ espectacular delimitat pel Clot de la Hount, Le Pique Longue i el Pétit Vignemale.

:

Maladeta Oriental - 3308m

Abstract:
Placed on the Posets-Maladeta Natural Park (Huesca, Spain), The Eastern Maladeta is the highest peak of the Maladeta Massif after the Aneto (3404m).

The hike through its North face starts in La Besurta Camp Site at 1900m where we found snow in early May. It is largely suggested to use skis in winter and alpine equipment to overpass the 3200m near the peak. It is easy to reach the glacier by crossing La Renclusa trekers hut placement (2100m, 45') and following the classic itinerary up to the Lower Portillón (2761m, 2h). Prior to reach the Upper Portillón, the way turns to the right (W) (2900m, 3h) and drives you to the Glacier of Maladeta, 4h. After the steady plateau, a hard slope over 40º takes you to the high of 3200m, 5h, from where the peak is at 10' towards E direction.
Downhill of 1h ski is done backwards through the same itinerary.

* * *

Intent - 5 de maig de 2007:

En companyia d'en Sergi Verdaguer i n'Hug Cirici, comencem l'ascensió de matinada. Aviat ens calcem els esquís (En Sergi, amb raquetes, se'n penedirà més tard) i pugem a bon ritme fins al Portillón Inferior. Més amunt, la neu és abundant i massa tova per avançar còmodament. Els esquís es fan imprescindibles per avançar en aquest terreny. El dia acompanya i l'espectacle és meravellós. Per damunt del Portillón Superior les ombres llargues dels cims dibuixen siluetes en moviment sobre la neu que ens enlluerna amb els primers raigs de sol. En Sergi pateix l'elecció de les raquetes de neu i fa sobreesforços per anar guanyant metres a aquests Montes Malditos. N'Hug, amb unes botes de lloguer un pèl grans, comença a tenir els peus encetats. En sobrepassar els 3000m, en l'últim tram del glaciar, una boira espessa ens atrapa i deixa veure'ns de manera intermitent. Em distancio dels meus companys fins arribar al límit superior del glaciar i quan sóc a tocar del Collado de la Rimaya, la boira ens engulleix i ells s'aturen. Jo segueixo fins a 3200m on la pendent creix de manera espectacular fins a més de 40º i aleshores els esquís em fan més nosa que servei. La neu s'esllevissa a cada passa, la volta maria es complica i no veig ni sento res. Els meus companys s'han quedat junts, esperant a uns 200m de mi. Decideixo tornar enrere. Els crido però no em senten, em xiulen i no els veig. Desfaig el camí seguint les meves traces, em desequilibro fàcilment i perdo les referències del moviment. Penosament baixo fins que topo amb ells i esperem que la boira pugi per sobre nostre.
Amb la primera clariana fugissera comencem a baixar i ens esperem arraserats fins que la boira s'esvaeix lleugerament. En millors condicions comencem la baixada esquiant per una neu pols humida tot i esperant de tant en tant a en Sergi, que s'enfonsa a cada passa fins a la cintura.


Material:

Frontal, corda, arnés, piolet i crampons. A l'hivern són gairebé impresicindibles els esquís. Les raquetes poden ser del tot insuficients si hi ha neu tova.

Nota:

A l'hivern es pot arribar en cotxe fins a Plan d'Están. A l'estiu haureu de deixar el cotxe a l'aparcament del Parc Natural i agafar un autobús públic que us deixarà a La Besurta.

Imatges:

.