skip to main |
skip to sidebar
Les primeres neus de la temporada, a la tardor, són un reclam per els amants de la muntanya, els bloggers i els fotògrafs de la reflexió (o reflexions d'un fotògraf acompanyat per una gallega -Rosa- que es presenta a conèixer el Pirineu i no porta un pop ni un cachelo a l'anfitrió -Ferran Jordà-).
Ben entrat el mes d'octubre, ascendim per la pista de Fontalba, empolsegada pels lagartos que treballen a les obres de construcció del nou túnel del cremallera de Vall de Núria. Per no repetir l'itinerari clàssic de l'ascensió al Puigmal des de Fontalba per la carena, agafem el camí de Núria per deixar-lo havent passat la Font que dóna nom a la Jaça de Fontalba i seguir recte amunt per la vall estreta i solitària de la Cometa de Fontalba. En sobrepassar les primeres rampes tot seguint el Torrent del Puigmal, arribem als estanyets dels Quatre Corns, just a sota de la Serra del Borrut.
Quedem embadalits per la bellesa dels llacs gelats i la vista del Balandrau, punt culminant de la Serra de la Canya. La tranquil·litat dels Quatre Corns i la llum del migdia ens permeten treure unes imatges màgiques. En algunes, la reflexió de la imatge té el mateix color i nitidesa que la pròpia imatge real .
Fotografies preses per Rosa Rosae i Pau Muñoz:
.
El Puigmal és el cim més alt del Ripollès. Amb els seus 2913m representa un dels grans cims del Pirienu Oriental. És vèrtex geodèsic i frontera natural entre Espanya (Ripollès) i França (Cerdanya). Des del cim, hom té esplèndides panoràmiques de les crestes que tanquen el cim de Núria (N), La Cerdanya (N-O), el Puig de Balandrau i la Serra de la Canya (E) i la Vall de Ribes i Ripoll (S). Els itineraris principals parteixen d'Osseja i l'estació hivernal D'Err Puigmal per la vessant O, Núria per la Vessant N i Fontalba per la Vessant E.
Excursió vespertina, juliol de 2007:
Deixant el cotxe a Fontalba, m'enfilo per la carena sota una espessa boira que atraparé més amunt. Fa calor i em permeto el luxe de pujar sense samarreta. A mig camí em sorprenen dos pollins que se m'acosten tant que demanen que els acariciï el cap. Quina cosa! i no tenen por aquestes bèsties...
Per damunt dels 2700 he vençut els núbols i els últims raigs de sol m'escalfen el pit mentre remunto la gran pendent final. L'espectacle del cel, la boira més avall que jo i la Cerdanya descoberta fan que valgui la pena l'escapada després del la feina.
Al cim, es dóna un fenòmen molt poc probable. Molecularitat 4! d'excursionistes solitaris que arribem alhora per vessants diferents. Unes fotos per compartir i baixem plegats amb en Jordi Dènia, a qui acabo de conèixer.
La boira queda aglutinada en una banda de la carena, mentres que l'altra, encara neta i il·luminada, projecta les ombres cap a la zona enboirada. Quina cosa més espectacular, la dispersió de la llum en contacte amb l'aigua condensada crea un arc de Sant Martí circular amb l'ombra de l'observador al centre.
Imatges:
.
Situada al Parc Natural de Posets - Maladeta, és la segona muntanya més alta del Pirineu.
Ascensió 15 de juny de 2007:
En Companyia de la Patri i en Sergi pernoctem al Refugi Ángel Orús, 2095m, des d'on hem accedit remuntant les Marrades de les Riberetes des del Pont d'Espiantosa, 1505m, al fons de la Vall d'Eriste.
La pujada al refugi es fa en 1.5h per un camí primer tortuós i ombrívol que s'obre més tard per deixar veure les espectaculars cascades dels Ibons i de Forao de Llardana. El refugi está molt ben equipat i cal reservar amb atelació.
El camí, perfectament senyalitzat, travessa la Pleta de Sallent fins al Canal Pena. En dues hores arribem a la llengua de neu que baixa de la Canal Fonda, a les Gorgues de Llardaneta, 2500m. A partir d'aquí ens posem els crampons, mengem una mica i amunt!!
El camí transcorre entre parets altes, és un corredor tancat i pendent. La boira intermitent fa desaparèixer el paisatge una i altra vegada. En arribar al coll del final de la canal, passem entre El Diente de Llardana, 3080m i l'inici de la Cresta de las Espadas. En aquest punt hem de remuntar una forta pendent de 10 ó 15 metres per enfilar-nos a la cresta, que no deixarem fins al cim del Posets. Poc més amunt deixem el Trau i la Daina lligats a unes pedres perquè ja comencen a tenir les potes adolorides per la neu. A la part més alta, la roca es torna a deixar veure i optem per treure'ns els crampons. L'última part de la cresta és molt aèria i fa impressió. Fem el cim a les 4h d'ascensió, aleshores la boira ens amaga tota la serra de Las Espadas i no tornem a tenir visibilitat fins ben avall. La baixada és ràpida i senzilla des del coll fins al refugi.
Material: Crampons i piolet (primavera).
Imatges:
Per obtenir una imatge com la de portada d'aquesta excursió cal sortir de matinada en direcció a la Vall del Forcau, O. Per sobre els 2900m, a la falda de la Tuca la Llantia, el cim del Posets i la serra de Las Espadas es deixen veure entre els cims de La Forqueta i les Crestas de Forcau en direcció N.
La Serra del Catllar, orientada en la direcció S-N, separa la Coma del Freser (O) de la Coma de l'Orri (E) i forma una carena que uneix el Puig de Fontlletera (o Pic de la Coma), 2573m amb els pics de Gra de Fajol (de Dalt, 2608m i de Baix o Creu d'en Barniquel, 2563m) passant pel Puig de Pastuira, 2689m i els cims de la Coma de l'Orri.
Excursió 30 d'abril de 2007:
En companyia del Sergi, la Patrícia, l'Aram, la Glòria i, no cal dir-ho, del Trau i la Daina, ens aproximem a la serra del Catllar per la pista forestal de Tregurà. Deixem el cotxe a la Cabana de Fontlletera, 2100m i pugem pel torrent del Clot de la Congesta fins el Coll dels Tres Pics, 2400m. En direcció E i fortament inclinada remuntem per la neu la vessant O del Puig de Fontlletera, 2573m.
Seguim la carena en direcció N per la collada del Catllar i arribem al Puig de Pastuira, el cim més alt de la Serra, 2689m, des d'on contemplem el maravallós paisatge de l'alt Ripollès.
Molt recomanable a qualsevol època de l'any. Fàcil i curta.
Imatges:
.
