Sunday, June 17, 2007

Posets (Punta de Llardana), 3375m






Situada al Parc Natural de Posets - Maladeta, és la segona muntanya més alta del Pirineu.

Ascensió 15 de juny de 2007:

En Companyia de la Patri i en Sergi pernoctem al Refugi Ángel Orús, 2095m, des d'on hem accedit remuntant les Marrades de les Riberetes
des del Pont d'Espiantosa, 1505m, al fons de la Vall d'Eriste.

La pujada al refugi es fa en 1.5h per un camí primer tortuós i ombrívol que s'obre més tard per deixar veure les espectaculars cascades dels Ibons i de Forao de Llardana. El refugi está molt ben equipat i cal reservar amb atelació.

El camí, perfectament senyalitzat, travessa la Pleta de Sallent fins al Canal Pena. En dues hores arribem a la llengua de neu que baixa de la Canal Fonda, a les Gorgues de Llardaneta, 2500m. A partir d'aquí ens posem els crampons, mengem una mica i amunt!!

El camí transcorre entre parets altes, és un corredor tancat i pendent. La boira intermitent fa desaparèixer el paisatge una i altra vegada. En arribar al coll del final de la canal, passem entre El Diente de Llardana, 3080m i l'inici de la Cresta de las Espadas. En aquest punt hem de remuntar una forta pendent de 10 ó 15 metres per enfilar-nos a la cresta, que no deixarem fins al cim del Posets. Poc més amunt deixem el Trau i la Daina lligats a unes pedres perquè ja comencen a tenir les potes adolorides per la neu. A la part més alta, la roca es torna a deixar veure i optem per treure'ns els crampons. L'última part de la cresta és molt aèria i fa impressió. Fem el cim a les 4h d'ascensió, aleshores la boira ens amaga tota la serra de Las Espadas i no tornem a tenir visibilitat fins ben avall. La baixada és ràpida i senzilla des del coll fins al refugi.


Material: Crampons i piolet (primavera).

Imatges:




















Per obtenir una imatge com la de portada d'aquesta excursió cal sortir de matinada en direcció a la Vall del Forcau, O. Per sobre els 2900m, a la falda de la Tuca la Llantia, el cim del Posets i la serra de Las Espadas es deixen veure entre els cims de La Forqueta i les Crestas de Forcau en direcció N.

1 comment:

Marcelo Aurelio said...

Alucinante. Que bien relatado y mostrado. Las fotos me encantan. Qué lugar increible. Felicitaciones.

Ayer subimos al Taga y aluciné también. Creo que ya no es paseo de la abuela, o sí? Alumbrame. :)

C.. Saludets!